Ull de Llebre
És la varietat ibèrica més coneguda. Gairebé tota està a Catalunya, Espanya i Portugal. Però sempre ha patit la contradicció de que mai s'ha jugat la carta de la varietat, només s'ha potenciat la zona. Ull de Llebre és el mateix que la tinta fina, la tinta toro, el tempranillo i el tinta roris.
És una varietat que no transmet el terreny, només la varietat. Això, per una banda és molt bo perquè de seguida permet que descobrim la varietat, però per l'altra, implica que no permet crear vins de finca, perquè a la copa no es nota el terreny.
Es pot jugar amb les produccions. Serveix per a la gran comercialització, pel gran consum, ja que s'adapta bé a qualsevol terreny i clima. Sobretot en zones mitjanes i baixes. Surt un vi senzill però no dolent. El que costa és fer un gran vi. Té tendència reductiva (al revés que la garnatxa, però no tant com el Sirà). Això comporta que faciliti el pas per bota (estem parlant de temps) i aquesta precisament és la carta que s'ha jugat amb aquesta varietat.
L'Ull de llebre té molt de color, molta fruita, bona acidesa, notes de reducció (estable, fems...) i un taní baix. De fet, la carinyena i el cabernet aporten l'estructura tànnica que falta a aquesta varietat. I les notes de reducció es noten sobretot en els Ribera.
Tots els vins que destaquen de Rioja amb Ull de Llebre, acostumen a estar mesclats amb Cabernet Sauvignon, però aquesta varietat no està acceptada pel consell regulador. On més se'n fa és en la part de la Rioja Alavesa. Rioja ha apostat més per la producció que per la qualitat. Són determinats cellers que sí busquen la qualitat i els qui han donat la fama a la DO. A Ribera del Duero, en canvi, tenen un raïm més concentrat i permeten altres varietats (15%).
Hi ha altres diferències. En l'època de la "prehistòria", la Rioja potenciava l'excés de bota. En canvi Ribera, s'escurçava el temps de la criança i ho feien en bota nova. Això feia que els Ribera fossin molt millors que els Rioja. Ara els Rioja també ho fan. A més, la Rioja teòricament no admet més de 6.500Kg/Ha i a la pràctica en fa més de 10.000Kg/Ha.
Fins ara la base dels vins espanyols era la Garnatxa i la Carinyena, i l'Ull de Llebre les suavitzava. A la que el sector s'ha anat especialitzant s'ha canviat la tendència. Sobretot a partir del Pesquera de Ribera, que es va veure que es podia fer bon vi amb l'Ull de Llebre i la Rioja ho va copiar.
A Catalunya es produeix sobretot al Penedès i al Baix Ebre, però és per a fer cupatges. A Portugal a la zona de Douro.
Tots els vins que destaquen de Rioja amb Ull de Llebre, acostumen a estar mesclats amb Cabernet Sauvignon, però aquesta varietat no està acceptada pel consell regulador. On més se'n fa és en la part de la Rioja Alavesa. Rioja ha apostat més per la producció que per la qualitat. Són determinats cellers que sí busquen la qualitat i els qui han donat la fama a la DO. A Ribera del Duero, en canvi, tenen un raïm més concentrat i permeten altres varietats (15%).
Hi ha altres diferències. En l'època de la "prehistòria", la Rioja potenciava l'excés de bota. En canvi Ribera, s'escurçava el temps de la criança i ho feien en bota nova. Això feia que els Ribera fossin molt millors que els Rioja. Ara els Rioja també ho fan. A més, la Rioja teòricament no admet més de 6.500Kg/Ha i a la pràctica en fa més de 10.000Kg/Ha.
Fins ara la base dels vins espanyols era la Garnatxa i la Carinyena, i l'Ull de Llebre les suavitzava. A la que el sector s'ha anat especialitzant s'ha canviat la tendència. Sobretot a partir del Pesquera de Ribera, que es va veure que es podia fer bon vi amb l'Ull de Llebre i la Rioja ho va copiar.
A Catalunya es produeix sobretot al Penedès i al Baix Ebre, però és per a fer cupatges. A Portugal a la zona de Douro.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada