Pinot Noir

El Pinot Noir és una varietat perepunyetes que no permet jugar gaire. En aquest cas s'ha de jugar amb els clons. Genèticament és molt inestable, això ho aprofitem i si la replantem en els ceps que van millor, el cep evoluciona i s'adequa a aquestes característiques. Representa el terreny, sempre i quan el clon sigui l'adequat. Per a que ens fem una idea, només dins la Borgonya hi ha classificats més de 1000 clons. A Califòrnia hi ha la inversitat de Davis que permet investigar i jugar amb el clon (com es veu en el film Entre copas).

Amb el Pinot Noir has d'anar a buscar produccions baixes, no aconseguiràs Borgonyes, però sí Pinot Noirs ben fets.

Amb la temperatura s'ha de tenir en compte, si el lloc és fred, el raïm no arriba a madurar i per tant no tenim aromes, tenim uns tanins durs i no hi ha equilibri d'acidesa. Per contra, si fa calor, tenim molta maduració, fins al punt de tenir una caiguda brusca d'aquesta que faci que la polpa estigui, evidentment, molt madura, fins al punt d'estar pansa i això aporti aromes herbàcies. Es passa massa ràpid d'estar verd a molt madur. El millor és tenir una zona freda, amb temperatures mitjanes i hores de sol durant el dia que permeti una maduració lenta, i durant la nit s'aturi la maduració. Això només passa en zones molt concretes i en anys molt determinats.

A Borgonya no hi ha una valoració general, sinó que s'ha de mirar per cada una de les més de 60 subzones que hi ha, com ha anat.

A la Champagne hi ha molt de Pinnot Noir, però no és una zona massa freda. Això s'explica perquè volem acidesa i estructura, no aromes. Ells ja li donaran les aromes de la criança de l'envelliment i del licor d'expedició al fer el Xampany. És l'única varietat negra que funciona discretament.

A altres zones del món, aquest raï va directament cap a vins escumosos.

Parlem de produccions de Pinnot Noir a la zona de la Borgonya de 3.000 a 4.500 Kg/Ha. Una producció normal és de 8.000 Kg/Ha. I, en canvi, a la zona de la champagne parlem de 15.000 Kg/Ha.

Es produeix Pinnot Noir a Austràlia, Nova Zelanda, California, Itàlia,... A Itàlia n'hi ha (monovarietal només al Nord) per fer cupatges i reforçar les varietats tradicionals de la zona. Entre tots plegats no arriben a les 25.000 Ha que hi ha França. I per fer-nos una idea és una zona més petita que el Penedès (30.000 Ha).

Aquesta varietat s'anomena:

Els Pinnot Noir acostumen a tenir una bona acidesa, però a vegades són una mica aigualits.

A Catalunya sobretot es fan vins escumosos amb aquesta varietat.

El Pinnot Noir té una evolució lenta durant força temps. Després es manté una mica, però no massa i finalment té una caiguda més brusca que la pujada. Si trobes un Pinnot Noir en el seu punt, no t'encantis en beure'l.

Hi ha molta gamma en funció del celler i l'anyada. Et pot durar des de 8a 22 anys. Però si és té un Pinnot Noir senzill, després d'embotellat només el podem tenir tres anys com a molt perquè després ja cau en picat.

És de les poques varietats que necessita un tipus de copa pròpia per a degustar-la.