Riesling
El riesling és un cep blanc no gaire perepunyetes però exigent amb el clima. Per això té èxit al Renge Unit i Alemanya. Aquesta varietat té una línia comuna molt fina, pel que fa a acidesa i a aromes, però la resta és molt diferent. És un vi que vol molta paciència i dedicació.
La gamma mitja ens trobem que són poc expressius però assequibles econòmicament. La gamma alta molta més expressió però pot ser no es veu tanta meravella pel preu que costa.
Trobem aquesta varietat sobretot a la zona del Rin i a Àustria. I dins d'aquestes zones, per exemple la del Rin, trobem que hi ha moltes diferències entre elles:
- A la zona nord (Mosel, Rheingau), on fa més fred, el raïm no té tan nivell de sucre, per tant augmenta l'acidesa. En aquestes zones, el raïm brota tard, això fa que t'estalviïs les glaçades de primavera, però per contra madura aviat. Per tant, en aquestes zones has d'encarar la vinya a Sud (més sol), per tal de mantenir prou acidesa i sucre.
- A la zona sud (Palatinal, Württemberg), el raïm té una maduració més accelerada. Això es tradueix amb menys acidesa i més sucre. És més embafador. Si rebaixes el sucre, augmenta el grau alcohòlic, té més cos.
- A la zona d'Alsàcia, hi ha un Lieu-dit (és una finca o zona molt específica, que l'administració no reconeix -l'administració francesa és molt centralista-, però que està a un nivell semblant d'un Grand Cru), que es mereix anomenar-la per si sola. No té la categoria d'OAC (appellation d'origine contrôlée), però com si la tingués.
El Riesling és molt sensible a la podridura. La podridura noble és la que proporciona vins dolços amb molta acidesa. Es produeix en zones on a la nit fa molt de fred i fa que no es perdi l'acidesa. Només s'aconsegueix a Alsàcia.
A la zona de Mosel es produeix 6.000 Kg/Ha. A la zona de TBA, es venen Rieslings de 120€ en ampolles de 3/8. Són d'un nivell de sofisticació molt elevats.
Amb el Riesling també es fa el vi de gel. A Alemanya el Eiswein i a Canadà el Icewine. De moment la qualitat dels vins alemanys és superior a la dels vins Canadencs, però falta molt poc per a que sigui equivalent.
L'evolució d'aquesta varietat és interessant. Els grans vins de Riesling durant un temps es tanquen. Val la pena a partir del quart o cinquè any. Llavors té un creixement de qualitat molt a poc a poc i que es manté molt de temps. Poden passar 40 anys fins que comenci a caure. Però això només en els de molta qualitat. En tot cas millor esperar una mica que no pas prendre'l de bon principi.
També s'ha de vigilar en quina bota es posa. No s'ha de notar la bota. L'evolució ha de ser del vi. Per tant la bota ha de ser antiga (80-100 anys), la mida de la tina de 1000l i la fermentació en inoxidable (pels dipòsits). ES busca que res aporti la fusta.
Les olors típiques del Riesling són a hidrocarburs (Querosè, gasolina,...). I sempre és millor un vi de categoria més baixa però més antic, que un de millor categoria però més jove.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada