Garnatxa

La Garnatxa ens prové de la varietat cannonau provinent de Sardenya. És una varietat que el terreny que millor li va és l'argila, però s'acomoda a tot arreu. Dóna una alta graduació alcohòlica.

Es va quedar com a vi de cooperativa, un vi fàcil, un vi ranci, rústic en boca però amb poca carnositat. Es va començar a treballar bé arrel del Priorat. Però no era Garnatxa al 100%. Ha tingut sempre la vocació de reforçar altres varietats. I tot just ara comencem a trobar vins monovarietals.

Ens zones càlides té poca acidesa. Aquest fet es pot controlar en plantacions noves, però en antigues no. és una varietat que es cull tard i si fa massa calor, madura de forma molt brusca. Això fa que caure l'acidesa i que el gra de raïm es torni pansa. Llavors una Carinyena (que és una varietat més àcida) la complementa molt.

A França no trobes monovarietals de Garnatxa, i on trobes bona Garnatxa és en produccions molt petites.

A més, quan són vinyes velles ha de ser una zona molt treballada. Això farà que tinguem un taní polit però amb poca acidesa.

El clima que millor li va és el de la Vall del Rôhne. Just on comença el Syrah acaba la Garnatxa. La Garnatxa prefereix clima càlid amb nits fredes perquè evita la caiguda d'acidesa. A Catalunya, s'opta per posar cara nord.

A Toro té unes Garnatxes molt bones, però allí la DO no l'admet. A Rioja la veuen amb mals ulls, i malgrat sigui bona, s'estan canviant a l'Ull de llebre.

El que més hem de notar és un alt grau alcòholic, fruita dolça, negre, madura. Si et passes en l'elaboració, maduració, tenim tocs de pansa i d'humitat. Et pot agafar notes de podridura. Com que la Garnatxa té la pell relativament fina, es pot trencar i llavors no hi ha qui aturi la podridura. Té tendència al ranci, però que es pot ajustar madurant una mica més.

A Navarra fan servir aquesta varietat només pel rosat. Actualment, també trobem que s'ha recuperat aquesta varietat per a fer vi dolç a base de Garnatxa. També hem de saber que existeix la Garnatxa rosada que trobem per exemple a l'Empordà. A França trobem el Banyuls, realment bons.

Aquesta varietat no val la pena guardar-la durant molts temps, perquè no varia gaire a nivell de qualitat, malgrat ser una varietat que pot aguantar, no millora.

El vi dolç a base d'aquesta varietat és un "encefalograma pla": no varia i es manté molt de temps.