Merlot

Hi va haver un moment que es va intentar traspassar la fama del Cabernet Sauvignon de Bordeaux en només una varietat. Aquesta idea la van promoure els californians per tal d'arribar al gran públic a un preu més econòmic. I d'aquí va sorgir el Merlot.

El Merlot és la tercera varietat més plantada a França (la primera és la Carinyena i la segona la Garnatxa). Està bàsicament a la zona de la Provença, la Llenguadoc i el Sud de Bordeus.

La varietat merlot és bona. Té un taní suau, no té massa acidesa, un grau alcohòlic baix. És molt bo per a fer un vi senzill. L'únic Merlot ben fet és el Petrus i perquè està en un petit turó, en una zona molt argilosa i amb molt bon clima.

Aquesta varietat el que vol és un clima fred amb estones de calor. El Merlot brota i madura aviat. Si la zona climàtica és bona pot tenir una maduració més lenta i fer un bon vi. A la zona de Bordeus, on fa fred i evitant la humitat és on hi ha més Merlot. Aquesta varietat busca microclimes perquè depèn molt de l'alçada, l'orientació,... Si el clima no li és favorable surt un vi senzill. Però surt. Això també s'ha de destacar.

El Merlot és del segle XVIII, va sorgir a la zona de Bordeus per a suavitzar el Cabernet ja que dóna més aromes i suavitza el taní. D'aquí es va escampar cap a zones més fredes, ja que es buscava una varietat que aguantés el clima. 

El Merlot és adequat per a fer vi joves, o per exemple rosats. Dels millors rosats que hi ha és de Merlot.

Per evitar la sobreproducció és més interessant encertar el peu americà que s'usa que no pas la varietat del clon.

El Merlot durant molt de temps ha sigut molt desconegut. Abans s'usava més la petit verdot, però era molt irregular pel que fa a producció. La Carmenere, la Petit Verdot i el Merlot tenen el mateix origen, però maduren a temps diferents. La Carmenere acostuma a acompanyar el Merlot. El petit verdot madura tard, s'estalvia les glaçades. A Espanya n'hi ha de monovarietals a Castella i a Jumilla-Alacant. En zones on hi ha clima mediterrani o continental. A on més n'hi ha és a Bordeus. Després el segueix Itàlia, però no se'n sent a parlar per què és per a fer cupatges. 

Parlem de produccions de 4.000 Kg/Ha en zones d'alta qualitat i de més de 15.000 Kg/Ha en zones de baixa qualitat.

L'evolució del Merlot: té una pujada relativament ràpida una vegada en botella. Després a dalt s'aguanta força però com a molt tres anys, perquè després es comença a desmuntar.

És el típic vi que es posa a les tasques del País Basc, senzill que passa bé. A Rioja ho intenten imitar els vins de Bordeus. Tot i que també s'ha de dir que els Bordeus estan sobrevalorats. Però això és una cosa que saben fer molt bé els francesos.