Sirà - Syrah - Shiraz

S'usa el mot Syrah a l'estil francès i Shiraz a l'australià.

El Syrah sorgeix durant els anys 90. Es buscava una varietat que substituís el Cabernet Sauvignon, perquè la gent ja està farta dels sabors a pebrot i comença a apareixer una mala fama dels vins de Bordeaux.

De Syrah se'n troba al 100% a la zona del côte de Rôhne. És la zona del Rin. És una zona on trobem aquesta varietat. Ambdues tenen prestigi important, són totalment diferents al que fins en aquell moment hi havia i tenen gran difussió.

A la resta del món, la Syrah surt més per complementar la resta de varietats que no pas per a fer-ne monovarietals.

La Syrah té un color molt intens amb tons blavosos que es mantenen durant força temps. Molta fruita. Aire molt agradable que normalment es mescla amb d'altres per a millorar-les, en el cas dels cupatges.

El 1982 a Austràlia ja tenien vinyes amb aquesta varietat. Hi havia i hi ha el Grange Hermitage. És un vi de qualitat que a més a més no va passar la fil·loxera.

El Syrah necessita calor, però no massa, per què fa una maduració tardana. Si fa molta calor, madura de cop i llavors ens trobem amb tanins verds. En canvi, si tens poca escalfor, la maduració és incoompleta i ens trobem amb vins de poca carnossitat i falta de fruites.

Un altre element a valorar és l'aigua. Quan falta aigua el raïm es pansifica i és poc atractiu, però almenys és concentrat. En zones de pluja, en canvi, el cep xupa l'agua, el gra s'infla i com que el Syrah té la pell fina els grans es trenquen i els fongs s'hi instal·len.



En zones càlides i amb tempestes d'estiu (com per exemple el Penedès) aquesta varietat no acostuma a funcionar, només surt de tant en tant. En zones seques funciona millor.

El tipus de terreny és secundari, però a poder triar, fora bo granit (que a Catalunya no n'hi ha) o argila (ens en sobra). Consisteix més en trobar microclimes.

El Syrah també té tendències a agafar aromes de reducció. A l'hora d'elaborar-lo s'ha d'airejar molt (col bullida, misto cremat, gas,...). La única varietat que tenim molt integrat aquestes notes de reducció és l'ull de llebre. Per exemple, en els Ribera del Duero acostumem a tenir olors a fems, però ho tenim integrat.

El clon del Syrah no és massa problemàtic. No com la Garnatxa, que és una mica més important o en el Pinot Noir que eés bàsic.

El raïm és de mida mitja/petita. Són grans compactes i no airejats, per això la facilitat que apareixin els fongs que abans en parlàvem. El 2010, per exemple, ha estat un molt mal any, perquè el clima mediterrani va fatal a aquesta varietat.

Les produccions ens trobem que a la zona de l'Hermitage amb 5.000 Kg/Ha. És una zona mitja. Però a tota a
Austràlia se'n fa uns 12.000 Kg/Ha. La millor zona d'Austràlia és la Barossa Valley. Allí diuen que es nota el sabor a xocolata en les diferents zones. L'evolució dels vins d'allí no varia gaire, diuen que estan pràcticamet bé, tot just acabat de fer.



A la zona de Toledo és on hi ha un gran potencial a Espanya, si fan les coses bé.

L'evolució del Syrah és progressiva, normlament, acabat de fer està dur i tancat. A partir de dos anys estan bé, però segueixen millorant fins els cinc. Després baixen, però de forma molt suau. Podem mirar la zona de l'Hermitage, per donar una idea de l'evolució de la zona.