Chardonnay

És una varietat molt reconeixible i fàcil de beure. Acostumen a ser vins tècnics.


Transmet molt les característiques del terreny. Sobretot en el seu origen Borgonya (Bourgogne). És la varietat més coneguda i més estesa,  però no la més cultivada.


Prové d'un creuament del Gouais i el Pinot Noir. El Pinot Noir muta genèticament de seguida. Si encertes el clon que va bé al clima que tens, la qualitat augmenta molt.

Les zones de més fama del Chardonnay són necessàriament zones fredes. Perquè permeten una maduració relativament lenta que permet que l'acidesa es mantingui bastant correcta, tenint en compte que el Chardonnay madura ràpidament.

Si es cull abans, el grau alcohòlic baixa i permet tenir notes vegetals, però, com que no ha fet bé el procés de la pell al raïm, s'ha de posar en bota. Per això tenim tan associat Chardonnay a la fusta. Un cas típic és el Raimat.

En contra del clima fred tenim que el Chardonnay pot patir glaçades, cosa que implica que baixi la producció, per tant que augmenti la grapa i disminueixin els grans de raïm. A vegades, per a evitar-ho s'arriben a posar estufes per a salvar la producció. No obstant, el Chardonnay acostuma a tenir produccions elevades.

Actualment es fa servir aquesta varietat més per la imatge, que no pas per la qualitat. Es fa servir molt com a base del Champagne (ja que té grau alcohòlic i acidesa elevats).

El gra acostuma a ser petit, corpulent i amb una bona estructura, perquè la pell dóna molt al gra si fa una bona maceració.

Els Chardonnays per una banda acostumen a ser vins neutres que es modulen o vins bases (molt escumós i guarda bé el gas) i de l'altra, vins que aguanten molt (i en ampolla també). Per tant ens dóna totes les possibilitats.

Per ordre de més a menys producció: primer són els EUA, després França i tot seguit Nova Zelanda (sobretot la zona de Malborough). A Catalunya on més n'hi ha és a la DO Penedès. A Espanya en trobem a una alçada mitjana de Navarra. Una altra zona a destacar és el Nord d'Itàlia, la zona de Llombardia, que són molt bons i equivalents als Borgonya. I dins els EUA destacar la zona de Nova York, on fan els vins més semblants als Borgonya. El terrer (terroir) dóna el sabor, la vinya fa poc.